LA PRIMAVERA JA ES AQUÍ
Els arbres i les flors,
ens ensenyen els seus colors.
Tots junts cantem cançons
i en el bosc s’escolten sons.
Les papallones han arribat
i l´hivern s´ha espantat.
Fuig ! Fuig ! Hivern, fuig d´aquí!
que la primavera ja es aquí.
JOEL FIJO BARNOLA
El llapis se’n va anar a l’estoig de la Marta per anar a veure el seu amic regle que entenia del tema, però pel camí va caure de la taula i es va trobar en un món que mai havia vist, perquè en Marc era molt endreçat i mai havia caigut. La senyoreta el va veure i pensant que era un cuc, perquè no portava ulleres, el va tirar per la finestra. Ara sí que havia vist un món estrambòtic. Va veure ple d’animals estranys i fantàstics, com el cuc, la libèl·lula, la papallona i molts més.
Un dia, caminant pel món, es va fer amic d’un ocell molt simpàtic. L’ocell sempre el portava per tot arreu on volia el llapis. A la tarda, el llapis va dir a l’ocell que el portés a l’escola el Cim on anava en Marc. Com que era quasi l’estiu, la finestra de la classe estava oberta i l’ocell va poder entrar fàcilment i va poder deixar el llapis a l’estoig d’en Marc. Quan la goma i el llapis es van retrobar es van posar molt contents i el llapis, finalment, es va poder declarar a la goma per carta i la goma va dir que mai no esborraria el seu amor pel llapis. L’ocell cada setmana els venia a veure, a la tarda quan la senyora de la neteja obria la finestra.
RAIMON TREPAT
D’avis n’hi ha de moltes menes: Uns són molt vellets, altres no tant. Alguns estan malalts i necessiten que els ajudis, altres són independents i ens ajuden a nosaltres. Però sempre, sempre, estimen molt als néts i també nosaltres els néts estimem molts als avis.
Conec els avis d’una amiga meva que sempre estaven malalts i no podien fer res de res, pobres! També sé d’una amiga que els seu avi es va morir fa poc. També conec l’avi d’un amic que és molt simpàtic i sempre porta als seus n’éts al cole. Els avis d’un altre amic són molts alts com el seu net, és clar.
La meva iaia, Carme, cuida altres avis i va molt atrafegada. El meu avi, Enric, fa anar un hort i sempre ens dona enciams, tomàquets, pebrots, albergínia etc. Això sí, si no se li moren...
Del meu altre avi, que es deia Gori no en puc parlar gaire perquè va morir abans de néixer jo i no el vaig conèixer, però he vist fotos i era molt guapo i portava ulleres. Però encara tinc una altra àvia que es diu Núria. Mai està malalta i sempre està en forma. Va a classes d’informàtica i té “Messenger” i el seu “nick” és “Núria la ràpida”. Sovint la trobo connectada i parlem. O sigui que és molt moderna. Un dia va veure que l’àvia de les veïnes tenia un cotxe més modern que el seu i va córrer a comprar-se’n un altre de més nou. Ningú no pot ser més modern que ella! Fixeu-vos que un altre dia va veure que una senyora gran com ella, portava un vestit i unes sabates molt moderns i va córrer a comprar-se vestuari d’última moda. Sempre sopava a les sis o a les set de la tarda, però quan va saber que allò no era modern va decidir sopar a les nou com tothom feia. Crec que la meva àvia és la més moderna del món.
ELS LLIBRES
N’hi ha de grans i petits,
prims i gruixuts
i altres rabassuts .
Tots expliquen històries
uns en anglès i
d’altres en xinès.
Amb els llibres coneixeràs
històries i et divertiràs ,
però si el llibre és de por
els cabells se’t posaran
com les punxes d’un eriçó.
Només el llibre has d’obrir i
Començar-lo a llegir.
PAU CARBONELL
EL BOLET QUE VOLIA SER VERINÓS
Hi havia una vegada un bolet que volia ser verinós, es deia Fredolic. Tenia un problema, que era el mes de collir bolets. Cada mes de collir bolets de l’any les persones agafaven els seus amics, la seva família i se’ls emportaven. Però en Fredolic va tenir una idea:
- em pintaré de bolet verinós- va pensar ell.
I així ho va fer. Però l’endemà va ploure i tota la pintura se li va caure. Al cap de poc va tenir una altra idea:
- em disfressaré d’herba verda- se li acudí.
Llavors, després de fer-ho, per la nit va bufar un vent molt fort i tota l’herba verda se li va caure. Al matí següent es va trobar, al terra, pols de bolet verinós que l’havia transportat el vent tant fort de la nit passada, se la va menjar i es va convertir en un bolet verinós. Ara ja ningú el molesta ni l’agafa.
Sígrid Guasch
